El Passeig de Gràcia. VV.AA. Fotografies Xavier Miserachs. MAIN. 1998. 32cm. Edición NUMERADA!

El Passeig de Gràcia

Edición limitada y numerada: ejemplar 204 / 325

Textos de Xavier Bru de Sala, Màrius Carol, Maria de la Pau Janer, Sergi Pàmies i Vicenç Villatoro

Disseny Enric Satué

Fotografies Xavier Miserachs

MAIN Editorial

1998

Tapa dura

Sobrecubierta

149 pàg.

32,5 x 30 cm.

IDIOMA; català / catalán

Molt bon estat – Muy buen estado !!

Xavier Miserachs va néixer a Barcelona el 12 de juliol del 1937. Fill de Manuel Miserachs, metge hematòleg, i de Montserrat Ribalta, bibliotecària, durant la seva adolescència va entrar en contacte amb la fotografia a l’Institut Tècnic Eulàlia, al costat dels seus companys d’estudis, els germans Ramon i Antoni Fabregat. El 1952 es va fer membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Oriol Maspons, amb qui va iniciar una amistat que va durar tota la vida. El 1954, a l’edat de disset anys, va guanyar el I Trofeu Luis Navarro, atorgat pel II Saló Nacional de Fotografia Moderna de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Aquest mateix any va començar els estudis de medicina, que va abandonar l’últim curs per dedicar-se plenament a la fotografia.

El 1957 hi va haver la primera de les dues exposicions —ja clàssiques— que van reunir fotografies de Xavier Miserachs, Ricard Terré i Ramón Masats, a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya a Barcelona, a la seu d’AFAL a Almeria i a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, uns espais que articulaven els nuclis principals de l’avantguarda fotogràfica espanyola de l’època. Aquella primera exposició va marcar l’inici del que el crític barceloní Josep Maria Casademont va anomenar la «nova avantguarda» en la fotografia espanyola. Al cap de dos anys, el 1959, es va presentar la segona exposició del trio Terré-Miserachs- Masats, a la Sala Aixelà de Barcelona, inaugurada feia poc i dirigida per Casademont.

El 1961, després d’acabar el servei militar, Miserachs va crear el seu estudi, des d’on va alternar encàrrecs com a fotògraf professional amb la realització de les fotografies que posteriorment van donar lloc als seus emblemàtics fotollibres de la dècada dels seixanta: Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), Costa Brava Show (Kairós, 1966) i Los cachorros (Lumen, 1967), obres fonamentals de l’avantguarda fotogràfica de l’època. Entre les influències que més impacte van tenir en el seu treball destaquen l’obra del fotògraf William Klein i els seus llibres de ciutats, en particular el primer, dedicat a Nova York i publicat el 1955. Així mateix, l’exposició The Family of Man (1955) va causar en Miserachs, igual que en els seus companys de generació, una profunda impressió que va ser determinant en l’articulació d’una poètica neorealista que representava el trànsit de les classes populars cap al nou entorn metropolità.

Des de finals dels anys seixanta, Miserachs va anar ampliant la seva activitat com a fotògraf per incloure la publicitat, el reportatge i, en nombroses ocasions, la fotografia editorial. A partir del 1966 va començar a viatjar de manera constant, gràcies al seu treball com a corresponsal per a les publicacions La Actualidad Española, Gaceta Ilustrada, La Vanguardia, Interviú i Triunfo. Amb aquesta última va firmar el 1968 un contracte anual de disponibilitat exclusiva, i hi va publicar reportatges com «París se pregunta: ¿es una revolución?», «De Nanterre a las barricadas», «La primavera en Praga», etc. El 1969 va ser cofundador i primer professor de fotografia de l’escola Eina, i el 1970 la seva activitat es va estendre puntualment al cinema: va ser realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules underground, dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen, i aquell mateix any va dirigir i va produir el curtmetratge Amén, historieta muda.

En els últims anys de la seva vida, Miserachs es va interessar per l’escriptura amb la voluntat de deixar testimoni de la seva visió de la fotografia, una concepció bel·ligerant cap al que ell entenia com la cultura fotogràfica dominant i les seves institucions. En aquest sentit, destaquen els seus dos últims llibres, Fulls de contactes. Memòries (Edicions 62, 1998) i Criterio fotográfico (Omega, 1998), apareguts l’any de la seva mort.

Xavier Miserachs va morir el 14 d’agost de 1998, als 61 anys, poc després d’haver rebut, aquell mateix any, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.