Josep Granyer. Noche de reyes. Dibujo. 17,2 cm x 11,2 cm

Autor: Josp Granyer

Tema: Noche de reyes.

Dibujo a tinta negra i amarilla sobre papel. 17,2 cm x 11,2 cm.

Josep Granyer i Giralt

Escultor, dibujante y grabador nacido y muerto en Barcelona (1999-83). Nació en una familia humilde de carboneros pero rodeado de un ambiente artístico (un primo de su padre era Lluis Labarta y Grané) decidió estudiar dibujo, pintura y escultura en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. Allí fue alumno del mismo Labarta y del ilustrador Josep Pey. Durante estos años de formación también recibió clases de José Ruiz Blasco, padre de Pablo Picasso. De 1915 a 1917 colabora con el escultor Apel·les Fenosa en el taller de Josep Casanovas que en aquella época trabajaba para el templo de la Sagrada Familia. Después frecuentó el taller del escultor Josep Rebull. Precisamente con Apel·les Fenosa y Joan Rebull, entre otros, fundó el grupo artístico "Els Evolucionistes". También fue un gran amigo de Ángel Ferrant y miembro activo de la vanguardia de entonces, añadiéndose al Manifiesto del “Grup d’Artistes Independents”. En 1931 expuso en la Sala Badrinas de Barcelona una colección de dibujos que había preparado en París. Durante estos años treinta, antes del estallido de la Guerra Civil, realizó varios encargos de escultura decorativa para fachadas y ornamentación urbanística. Después de la guerra, continuó ejecutando encargos decorativos y, además, inició una dedicación a la ilustración de libros entre los que cabe destacar "El Decamerón" de Boccaccio, "Siete diálogos de Bestias" de Colette, "Las dos Doncellas "de Miguel de Cervantes, y también divulgativos como "Història de Catalunya Il·lustrada "de Ferran Soldevila o "Jaume El Conqueridor"de María Novell. También ilustró dos obras de Walter Scott. Granyer y poesías de autores como Pere Quart o Josep Carner y también participó en colecciones de dibujos con temática de flora-fauna inicialmente destinados a la colección de Víctor Imbert. Participó en la creación y edición de la Colección Rosa Vera donde encontramos un volumen con su nombre. En 1981 ingresó en la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Este mismo año presentó su última exposición en la Sala Dalmau de Barcelona. En 1984, un año después de su muerte, la Sala Rovira presentó una muestra de sus dibujos. Sus ilustraciones podían participar de técnicas muy diversas: dibujo a pluma, aguatinta, grabado al aguafuerte, punta seca, litografía, etc. En el grabado, se inició con Jaume Pla i Pallejà y utilizó preferentemente la técnica del aguafuerte que se corresponde a su propósito detallista y minucioso. Tanto en sus ilustraciones como en sus esculturas son características las temáticas de animales en actitudes humanizadas como las dos esculturas de la Rambla de Cataluña de Barcelona ("La jirafa coqueta" y "El toro pensando") o la colección de más de 25 piezas de bronce que forman parte de su "Bestiari" en el fondo artístico del Museu Deu del Vendrell, museo que también guarda una serie de 24 dibujos de seres híbridos. En su escultura hay que notar la influencia, tal y como él mismo reconocía, de la obra de Enric Casanovas y también la influencia de la estatuaria griega clásica que conoció y estudió en detalle tanto en Barcelona como en sus viajes a Grecia. El conjunto de su temática convierte a Josep Granyer en uno de los escultores más originales no sólo de su generación sino de toda la escultura contemporánea.
Fue un artista polifacético bien reconocido por la crítica de su tiempo e interesado en el arte y la cultura de su época, no sólo catalanes. Viajó buscando fuentes de inspiración tanto en Europa (Francia, Bélgica, Grecia, Países Bajos, Italia, etc.) como en lugares más exóticos, caso de Egipto. Su obra es muy personal y ecléctica, difícil de encasillar en un estilo o corriente artísticos concretos aunque a menudo se refleja en corrientes estilísticas del momento (novecentismo, surrealismo, cubismo ...). La mayoría de su obra es muy ecléctica, con gran sentido compositivo y rigor formal y se basa en la observación de la realidad sobre la que aporta una gran imaginación y una cierta ironía. Una cantidad importante de obra se encuentra en el Museo Deu del Vendrell, en el Vinseum o Museo de las Culturas del Vino de Cataluña en Vilafranca del Penedès y en el Museo de Arte de Sabadell.

Josep Granyer i Giralt

Escultor, dibuixant i gravador nascut i mort a Barcelona (1899 - 1983). Va néixer en una família humil de carboners, però envoltat d'un ambient artístic, un cosí del seu pare era Lluís Labarta i Grañé, va decidir estudiar dibuix, pintura i escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Allà fou alumne del mateix Labarta i de l’il·lustrador Josep Pey. Durant aquests anys de formació també va rebre classes de José Ruiz Blasco, pare de Pablo Picasso. De 1915 a 1917 col·laborà amb l’escultor Apel·les Fenosa al taller d’en Josep Casanovas que en aquella època treballava per al temple de la Sagrada Família. Després freqüentà el taller de l’escultor Josep Rebull. Precisament amb Apel·les Fenosa i Joan Rebull, entre d’altres, va fundar el grup artístic “Els Evolucionistes”. També fou un gran amic d'Àngel Ferrant i membre actiu de l'avantguarda d’aleshores, afegint-se al Manifest del Grup d'Artistes Independents. El 1931 va exposat a  la sala Badrinas de Barcelona una col·lecció de dibuixos que havia preparat a París. Durant aquests anys trenta, abans de l’esclat de la Guerra Civil, realitzà diversos encàrrecs d’escultura decorativa per a façanes i ornamentació urbanística. Després de la guerra, continuà executant encàrrecs decoratius i, a més, va iniciar una dedicació a la il·lustració de llibres entre els que cal destacar “El Decameró” de Boccaccio, “Set diàlegs de Bèsties” de Colette, “Las dos doncellas” de Miguel de Cervantes, i també divulgatius com la “Història de Catalunya Il·lustrada” de Ferran Soldevila o “Jaume El Conqueridor” de Maria Novell. També va il·lustrar dues obres de Walter Scott. Granyer també  il·lustrà poesies d'autors com Pere Quart o Josep Carner i també participà en col·leccions de dibuixos amb temàtica de flora-fauna inicialment destinats a la col·lecció de Víctor Imbert. Va participar en la creació i edició de la Col·lecció Rosa Vera on hi trobem un volum amb el seu nom. El 1981 va ingressar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També aquest any, va presentar la seva última exposició a la Sala Dalmau de Barcelona. El 1984, un any després de la seva mort, la Sala Rovira presentà una mostra dels seus dibuixos.

Les seves il·lustracions podien participar de tècniques ben diverses:  dibuix a ploma, aiguatinta, gravat a l'aiguafort, punta seca, litografia, etc. En el gravat, va iniciar-se amb en Jaume Pla i Pallejà i utilitzà preferentment la tècnica de l'aiguafort que s'adiu al seu propòsit detallista i minuciós. Tant en les seves il·lustracions com en les seves escultures són característiques les temàtiques d’animals en actituds humanitzades, com les dues escultures de la Rambla de Catalunya de Barcelona (“La girafa coqueta” i “El toro pensant”) o la col·lecció de més de 25 peces de bronze que formen part del seu "Bestiari" en el fons artístic del Museu Deu del Vendrell, museu que també guarda una sèrie de 24 dibuixos d'éssers híbrids. En la seva escultura cal notar la influència, tal i com ell mateix reconeixia, de l’obra de l’Enric Casanovas i també la influència de l’estatuària grega clàssica que va conèixer i estudiar detalladament tant a Barcelona com en els seus viatges a Grècia. El conjunt de la seva temàtica converteix a Josep Granyer en un dels escultors més originals no només de la seva generació sinó de tota l’escultura contemporània.

Va ser un artista polifacètic ben reconegut per la crítica del seu temps i  interessat en l'art i la cultura de la seva època, no només catalans. Va viatjar cercant fonts d'inspiració tant a Europa (França, Bèlgica, Grècia, Països Baixos, Itàlia, etc.) com en indrets més exòtics com l’Egipte. La seva obra és molt personal i eclèctica, difícil d’encasellar-la en un estil o corrent artístic concret tot i sovint emmirallada en corrents estilístics del moment (noucentisme, surrealisme, cubisme...). La majoria de la seva obra és molt eclèctica, amb gran sentit compositiu i rigor formal és basa en l'observació de la realitat sobre la que aporta una gran imaginació i una certa ironia. Una quantitat important d'obra podem trobar-la al Museu Deu del Vendrell, al Vinseum o Museu de les Cultures del Vi de Catalunya a Vilafranca del Penedès i al Museu d’Art de Sabadell.