Paul Gavarni. Dibujo coloreado. Pareja de finales del s. XIX. 16,5 cm x 12,5 cm

Técnica: Dibujo a lápiz graso y lápices de colores.

Tamaño: 16,5 cm x 12,5 cm. Recortado en forma elíptica

Tema: Pareja vestidos a la moda francesa del s. XIX

Firmado: "Gavarni" en la parte inferior

Paul Gavarni, seudónimo de Sulpice-Guillaume Chevallier, (París 1804 – 1866) diseñador, acuarelista y litógrafo francés. Es el padre del pintor Pierre Gavarni. Hijo de un labrador que se trasladó a París, y de Monique Thiémet, hermana del grimacier, ventrílocuo y caricaturista Guillaume Thiémet. Eligió el seudónimo Gavarni a raíz de las estancias en los Pirineos, y sobre todo en Gavarnie.

Observado por el abad de La Mésangère, que publicó varias obras suyas en el Journal des dames et des modes8, después por Émile de Girardin, colaboró con “La Mode”. Sus dibujos también se publicaron en otros diarios como “L'Artiste” y “L'Illustration” y en su equivalente español "La Ilustración. En 1835 se convirtió en colaborador de "Charivari". Sus litografías son las más conocidas junto a con las de Honoré Daumier.

En la década de 1840, participó en la ilustración de la obra de Léon Curmer, "Los franceses pintados por ellos mismos". También con Grandville en las publicaciones de Pierre-Jules Hetzel, "Le Diable à Paris". Es autor de una colección de textos literarios, “Les Douze mois”, publicada en 1869

Sus series litográficas (Las Enfants terribles, Fourberies de femmes) y sus dibujos le convierten en un observador burlón, a veces amargo, de la sociedad parisina bajo Louis-Philippe y el Segundo Imperio. Fue especial en su ilustración del Carnaval de París.

Fue nombrado caballero de la Legión de Honor en 1852. Murió en 1866 en París y fue enterrado en el cementerio de Auteuil.

Paul Gavarni, pseudonyme de Sulpice-Guillaume Chevallier, (Paris 1804 – 1866) dessinateur, aquarelliste et lithographe français. Il est le père du peintre Pierre Gavarni. Fils d'un agriculteur installé à Paris, et de Monique Thiémet, sœur du grimaceur, ventriloque et caricaturiste Guillaume Thiémet. Il choisit le pseudonyme de Gavarni suite à ses séjours dans les Pyrénées, et notamment à Gavarnie.

Remarqué par l'abbé de La Mésangère, qui publia plusieurs de ses ouvrages dans le Journal des dames et des modes8, puis par Émile de Girardin, il collabora à « La Mode ». Ses dessins furent également publiés dans d'autres journaux comme "L'Artiste" et "L'Illustration" et dans son équivalent espagnol "La Ilustración". En 1835, il devint collaborateur de "Charivari". Ses lithographies sont les plus connues avec celles d'Honoré Daumier.

Dans les années 1840, il participe à l'illustration de l'œuvre de Léon Curmer, « Les Français peints par eux-mêmes ». Egalement avec Grandville dans les publications de Pierre-Jules Hetzel, "Le Diable à Paris". Il est l'auteur d'un recueil de textes littéraires, "Les Douze mois", publié en 1869.

Ses séries lithographiques (Les Enfants terribles, Fourberies de femmes) et ses dessins font de lui un observateur moqueur, parfois amer, de la société parisienne sous Louis-Philippe et le Second Empire. Il était spécial dans son illustration du Carnaval de Paris.

Il fut fait chevalier de la Légion d'honneur en 1852. Il mourut en 1866 à Paris et fut inhumé au cimetière d'Auteuil.

Paul Gavarni, pseudònim de Sulpice-Guillaume Chevallier, (París 1804 – 1866) dissenyador, aquarel·lista i litògraf francès. És el pare del pintor Pierre Gavarni. Fill d'un pagès que es va traslladar a París, i de Monique Thiémet, germana del grimacier, ventríloc i caricaturista Guillaume Thiémet. Va triar el pseudònim Gavarni a arran de les estades als Pirineus, i sobretot a Gavarnie.

Observat per l'abbé de La Mésangère, que va publicar diverses obres seves al Journal des dames et des modes8, després per Émile de Girardin, col·laborà amb “La Mode”. Els seus dibuixos també es van publicar en altres diaris com “L'Artiste” i “L'Illustration” i al seu equivalent espanyol "La Ilustración. El 1835 esdevingué col·laborador de ”Charivari”. Les seves litografies són les més conegudes junt amb les d'Honoré Daumier.

A la dècada de 1840, va participar en la il·lustració de l'obra de Léon Curmer, “Els francesos pintats per ells mateixos”. També amb Grandville en les publicacions de Pierre-Jules Hetzel, “Le Diable à Paris”. És autor d'una col·lecció de textos literaris, “Les Douze mois”, publicada el 1869

Les seves sèries litogràfiques (Les Enfants terribles, Fourberies de femmes) i els seus dibuixos el converteixen en un observador burleta, de vegades amarg, de la societat parisenca sota Louis-Philippe i el Segon Imperi. Va ser especial en la seva il·lustració del Carnaval de París.

Va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor el 1852. Va morir el 1866 a París i va ser enterrat al cementiri d'Auteuil.