2004,tova amb solapes,segell Generalitat.SINOPSIS:La tristesa és inherent a la condició humana. Fugir-ne pot ser un esplai momentani. A la cuina, el pèndol del vell rellotge de paret marca i acompassa lexistència grisa duna família també grisa. Al marge, un jove i un vell veuen sorgir un tros enllà una noia que, amb moviments precisos i esvelts, sels apropa corrent. Rere la persiana, el capellà espera que el temps es cansi de repetir-se. El germà petit desapareix de manera inquietant. Un home agafa el tren que el durà a reviure la vida destudiant pels carrers de Barcelona, reclamat per lanunci de la mort imminent dun professor que mai no va tenir. El cap amb el llençol és un títol que expressa amb exactitud com és despecial cadascuna de les narracions que conformen aquest aplec i deixa entreveure al lector la manera diferent dentendre la vida i les coses que ens envolten de lautor. Amb aquesta obra Pep Rosanes-Creus, després del reconeixement dels premis i la crítica per la seva obra poètica, deixa per primera vegada el vers per agafar les regnes duna prosa precisa, elegant i acollidora, que ens convida a un món sense presses, per a degustar-hi tranquil·lament en cada paraula i cada frase la percepció de tot.