Els deus toms (1872 a 1901) comprenen els 30 anys d'història de l'Asociación literaria de Girona. Única col·lecció completa a la venta. A continuació una explicació de l'associació.
140 anys del Certamen Literario, una efemèride a la qual us volem acostar El 3 de novembre 1872 al Teatre Municipal, Girona se celebrava el primer Certamen Literario, organitzat per la Asociación Literaria de Gerona. En plena Renaixença catalana, Girona esdevenia la primera ciutat que organitzava un concurs literari de l’estil del Jocs Florals de Barcelona, restablerts a la capital de Catalunya el 1859. El Certamen es convertiria en un mirall de la producció literària, de la història local del moment, dintre del moviment català de ressorgiment català. Es potenciava la recuperació de la pròpia història, la llengua al servei de la producció literària de qualitat.
Què era la Asociación Literaria? La Asociación Literaria estava formada per intel·lectuals, erudits i estudiosos de la província de Girona. El 1872 era presidida per Francesc de Paula Franquesa i formaven part de la junta directiva noms reconeguts com Enric Claudi Girbal, Celestí Pujol o Joaquim Botet i Sisó, entre d’altres. El seu objectiu era el de promoure els estudis i esdeveniments culturals, els estudis de la història local, el folklore, etc. Destaquen la celebració del Certamen Literario (1872) i la publicació de la Revista de Gerona (1876-1895), subtitulada com “Revista de literatura, de ciencias y artes; Órgano de la Associación Literaria de Gerona”. La Asociación Literaria de Gerona es va fundar a la casa de la cantonada entre el carrer Abeuradors i Ferreries Velles. Nasqué de les tertúlies diàries entre intel·lectuals i estudiosos, interessats per la cultura i la història local. Es trobaven a l’antiga rebotiga de la drogueria Viñas, lloc popularment conegut com “la cova de can Viñas”.
Què era el Certamen Literario? El Certamen Literario fou un concurs literari fundat el 1872 per l’Asociación Literaria i que tingué una durada de 30 anys (1872-1902). Al certamen hi van col·laborar els gironins més destacats de la segona meitat del s.XIX, tant historiadors com literats. També s’hi presentaren autors joves que, posteriorment, tingueren un paper rellevant dins la cultura catalana del moment. Tot i que inicialment la llengua vehicular del Certamen va ser el castellà, ja des dels seus inicis, es presentaren i premiaren obres escrites en català per tal de donar prestigi a l’idioma. Al llarg dels trenta anys, les dues llengües s’usaren de manera simultània.
Funcionament del Certamen Literario Se celebrava una assemblea anual on s’escollia la junta directiva per a l’any següent i el jurat encarregat de valorar i premiar els treballs presentats al Certamen. A través de la premsa es difonien el premis que s’oferien i mesos després, el veredicte de les obres guanyadores. El nom dels guanyadors no se sabia fins el dia del lliurament de premis, que solia ser el diumenge més proper al dia de Tots Sants. La festa esdevenia així un dels actes més singulars de les Fires de Sant Narcís. L’entrega de premis sempre es feia de manera molt semblant. Primer hi havia el discurs del jurat, tot seguit el secretari feia públic el veredicte, obrint les pliques i llegint el nom dels guanyadors. Finalment es cremaven les pliques dels treballs no premiats. Posteriorment es publicava un llibre amb totes les obres guanyadores i els accèssits, també hi havia el discurs del president i les actes de la festa. En aquesta publicació hi constava també les llistes de socis, jurat i junta directiva. La impremta afavorí la circulació d’aquests anuaris i la lectura dels treballs guanyadors.
L’Asociación Literaria va arribar a tenir fins a 370 socis, l’any 1880. Aquests eren de diferents poblacions, no solament de la província de Girona, sinó també d’arreu de Catalunya, i en alguns casos, de fora del Principat. La majoria de socis eren personatges il·lustres de la societat catalana del moment: Julián de Chía, germans Emili i Enric Grahit, Enric Claudi Girbal, Pere de Palol, Àngel Guimerà, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Ubach Vinyeta, Joaquim Vayreda, o Francesc Monsalvatje, entre molts d’altres, formaven part de les llistes de socis.