Històries d’emigrats (Recull de reportatges inèdita) Domènec de Bellmunt 1926 París Barcelona

+ Històries d’emigrats (Recull de reportatges inèdita) Domènec de Bellmunt 1926 París, Societé d’Impressions Artís, Llibreria Catalònia, Barcelona. Pròleg: Domènec de Bellmunt, París, maig de 1926. 12 x 16 cm. 151 p. (+9p.). Rústica. Bon estat, sense noms ni escrits, amb el paper una mica torrat i amb una falta al llom i a la contraportada. (records, memòries). Preu: 28 euros. (8371)

Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa, França 14 de maig de 1993) fou un escriptor català, més conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.

Estudià Dret i col·laborà al diari La Veu de Catalunya amb vint-i-un anys. Més tard entrà a La Publicitat, on publicava les cròniques des de París, on s'exilià a causa de la dictadura de Primo de Rivera. Va tornar a Barcelona el 1928. L'any 1929 va fer de repòrter pel setmanari Mirador. Col·laborà també a D'Ací d'Allà, La Nau, L'Opinió i La Rambla, d'on va ser director. Durant la Segona República Espanyola, va dirigir La Campana de Gràcia; va ser cap de negociat de la Conselleria de Sanitat; i, a Madrid, exercí l'advocacia i fou secretari de Lluís Nicolau d'Olwer, mentre aquest fou ministre d'Economia.

Després de la guerra civil espanyola s'establí a Tolosa, on fundà i dirigí la revista Foc Nou. Fou membre d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1950 es va doctorar en Dret amb una tesi sobre la violació del dret d'asil a França, arran de la detenció del President Lluís Companys.[2] Els últims anys de la seva vida va seguir escrivint articles per al Diari de Lleida. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. (Font: Viquipèdia)