Joaquin García Parreño Tributo de respeto y admiración que Sociedad La Torre dedica a memoria

+ Joaquin García Parreño. Tributo de respeto y admiración que la Sociedad La Torre dedica a la memoria del malogrado primer actor D. Joaquin García Parreño 1880 Establecimiento Tipográfico de los Sucesores de Ramirez y C.ª, Barcelona. 13 x 21 cm. 24 p. Rústica. Molt bon estat. Preu: 86 euros. (6152)

Aportacions de: Emili Vilanova, Vicente Miquel, Frederich Soler, Joseph Feliu y Codina, Fernando Serrat y Weyler, Francesch Ubach y Vinyeta, Joseph Verdú, Alfredo Martínez, Joseph Oriol Molgosa, Conrat Roure, Eduart Vidal Valenciano, Joaquin Riera y Bertran, Lleó Fontova, J. Roca y Roca, Jaume Piquet, Joan Molas y Casas, i Joseph M.ª Codolosa.

Joaquim Garcia-Parreño i Lozano (Barcelona, Barcelonès, 1819 — Barcelona, Barcelonès, 1880). Actor i autor teatral. Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix (1845), adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús. A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió (1852). Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M.↑Liern. Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer actor. Hi estrenà Lo rector de Vallfogona (1871), La dida (1872) i Lo ferrer de tall (1874), de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure. Traduí al castellà algunes pecesde l’italià i del francès i escriví, entre altres obres, Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874). (Font: GEC)

Joaquim Garcia-Parrenyo i Lozano és recordat, sobretot, pel fet que a partir del 1869 entrà a formar part de la companyia del Teatre Romea de Barcelona, en què treballà durant deu anys com a primer actor i com a un dels histrions més estimats de Frederic Soler, amb el qual sembla que compartí una sincera amistat. En aquest sentit, cal recordar el fet que obres com El ferrer de tall, Un barret de rialles, Lo rector de Vallfogona o La Dida van ser estrenades per aquell, o que un dels fills de l’actor portà el nom de Frederic en homenatge al dramaturg. Entre d’altres, també escriviren obres per a l’actor Francesc Camprodon o Conrad Roure. Això no obstant, com ja hem manifestat adés, ara insistirem en dos dels aspectes encara no aclarits de la seua biografia: a) el lloc de naixement o pàtria; b) els antecedents i inicis professionals. (Font: Gabriel Sansano, Universitat d'Alacant)