Memorias academia buenas letras. Memòries acadèmia Bones lletres. Bofarull. Rubio. Pladevall. Roca.

1756: Vol.: 1 Real Academia de Buenas Letras de la ciudad de Barcelona; origen progressos, y su primera Junta General...

Falten els volums V i XIII. Si mireu les fotos podeu veure els temes que s'hi tracten en els primers 7 volums. Si voleu també podeu entrar en les arxius de l'acadèmia de bones llestres on poeu veure detalladament tot el que contenen els volums.(aquí teniu l'enllaç: https://raco.cat/index.php/MemoriasRABL/issue/archive

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya. Pretenia ser la successora de l'Acadèmia dels Desconfiats, fundada el 1700 per Pau Ignasi de Dalmases i Ros, marquès de Villalonga, i que fou clausurada el 1714 a la fi de la Guerra de Successió. Des del 1917 la seva seu és al Palau Requesens, situat al carrer del Bisbe Caçador, 3, al barri Gòtic de Barcelona.

Història[modifica]

Entrada a l'Acadèmia

Va rebre el títol de Reial Acadèmia mercè el reial decret de 7 de gener de 1752 signat pel rei Ferran VI, i aprovà uns estatuts on l'objectiu de l'Acadèmia era l'estudi de la història de Catalunya i formar la joventut en filosofia i literatura. Es va plantejar la redacció d'una Història de Catalunya i un Diccionari de la Llengua Catalana, interromputs el 1807 amb la invasió de les tropes napoleòniques, període en què l'acadèmia fou clausurada (1808-1814). Els treballs es van continuar el 1814, però la incorporació del baró d'Eroles o Fèlix Torres i Amat de Palou no els ajudà a reeixir. Amb el Trienni Liberal iniciat el 1820 entraren nous acadèmics com Ramon Muns, Ignasi Santponç, Bonaventura Carles Aribau, Ramon López i Soler, Wenceslao Ayguals de Izco i Pròsper de Bofarull, els quals revitalitzaren l'entitat. Però la tornada de l'absolutisme més intransigent de Ferran VII feu que el 1824 es clausurés novament.

El 1833 va reobrir per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona per dedicar-se a l'ensenyament de diverses disciplines de lletres, ja que la ciutat encara no tenia universitat arran del càstig de 1714. Col·laborà activament en la reobertura de la Universitat de Barcelona el 1837 (el seu primer rector era membre de l'Acadèmia) creant fins a cinc càtedres ella mateixa. També lluità contra la destrucció de monuments artístics produïda arran de la desamortització. També va dur a terme tasques de regularització gramatical del català literari.

Va ser una de les institucions més dinàmiques culturalment a partir del 1850. Comptà entre els seus membres amb els noms més brillants de la Renaixença catalana: els filòsofs Ramon Martí d'Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba, Josep Torras i Bages; els filòlegs i escriptors Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló i Fuster, Josep Balari i Jovany, Josep Lluís Pons i Gallarza, Ramon Domènec Perés i Perés, Lluís Segalà i Estalella i Jacint Verdaguer. Des del 1871, i per iniciativa de l'ajuntament de Barcelona, s'hi exhibeixen la Galeria de Catalans Il·lustres, col·lecció de retrats de personalitats catalanes.

L'Acadèmia va practicar el bilingüisme durant tot el segle xix, amb un clar predomini del castellà. Tanmateix convocà, el 1841 i 1857, dos concursos poètics que van servir de llevat per a la reinstauració dels Jocs Florals. Pel que fa a la normativització, no va fer oficial la seva posició fins al 1884, amb la publicació de l'Ortografía de la lengua catalana de Josep Balari i Jovany, Adolf Blanch i Antoni Aulestia Pijoan, la qual no fou mai acceptada majoritàriament. L'Acadèmia va mantenir aquestes normes fins pràcticament els anys trenta del segle xx, gràcies a la tossuderia de Ramon Miquel i Planas i Francesc Matheu i Fornells.[1]

Occitania. Poesia medieval. Marina catalana. Historia romana. Cesar. Provença. Provençal. Militar. Johan I d'Aragó. La Reyna empordanesa. Reis catalans. La Reyna Elionor de Sicilia Trobadors occitans Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña
Orígenes del pueblo de San Martín de Provensals