+ Narcís Macià i Domènech (1855-1933) El llegat d’un lloretenc a Cuba 2017 nou Carles Macià Aldrich, Ajuntament de Lloret de Mar, Col·lecció Sa Caravera 16,5 x 23,5 cm.; 262 p. Rústica amb solapes. Il·ñustrat. Nou. 500-1.000 gr. ISBN: 978-84-617-8216-1. EAN: 9788461782161. Preu: 20 euros.
L'autor, Carles Macià i Aldrich, descendent directe de Narcís Macià i Domènech, ha realitzat una acurada tasca d'investigació per biografiar la figura d'aquest "americano" lloretenc. El llibre ha estat editat per l'Ajuntament de Lloret de Mar, i és el primer número de la nova col.lecció Sa Caravera, on tindran cabuda: estudis biogràfics, memòries, treballs i monografies més breus... Aquesta segona línia de publicació completarà la col.lecció Es Frares, on s'han editat 14 volums.
L’autor ha recollit de forma pacient la història oral de la família, ha analitzat la informació del fons documental dels seus avantpassats i ens presenta un text excel·lent que permet resseguir amb detall les vicissituds del lloretenc Narcís Macià i Domènech.
Els anomenats americanos van marcar un període de la història de Lloret comprès entre els anys 1880 i 1920 on el municipi es va transformar de forma radical. Les fortunes que van acumular alguns lloretencs durant la seva estada a l’illa de Cuba van traduir-se al municipi en urbanisme, edificacions, beneficència i en sanitat.
En aquest moment es van construir noves cases i mansions espectaculars, va ser l’època que es va construir l’actual edifici de l’Ajuntament, quan es va projectar el cementiri modernista, quan es van fer les reformes de l’església parroquial o el mateix moment que es va projectar el Passeig Jacint Verdaguer, entre d’altres.
A través del llibre presentat ahir a la nit, no només es permet conèixer amb detall la trajectòria i condicions de vida que va tenir el lloretenc Narcís Macià i Domènech a l’illa de Cuba, sinó que també es pot resseguir el context social, polític, bèl·lic i econòmic que va haver de patir.
L’estudi és una mostra clara de les difícils condicions que havien de suportar tots els que decidien marxar a fer les amèriques: marxaven joves i se’ls separava de la família, arribaven a una terra estranya i hostil, treballaven moltes hores en condicions molt precàries, cobraven sous missèrrims,… i després de molts esforços, molt treball i molta constància, alguns aconseguien l’anhelat somni de «fer fortuna» i convertir-se en un americano respectat i admirat per tots els seus conciutadans.
No obstant això, cal tenir molt present que els que aconseguien aquest somni eren una clara minoria, perquè la gran majoria dels lloretencs que van emigrar a Cuba o bé es van quedar a l’illa amb escassos recursos econòmics; o bé van retornar a Lloret en la més absoluta misèria.