RAMON MUNTANYOLA TESTIMONI DE RECONCILIACIÓ.- EUFEMIÀ FORT I COGUL

DESCRIPCIÓ: PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT. 1977. TAPA DURA AMB SOBRECOBERTA. 21 X 16 CM. 328 PÀGINES. TEXT: CATALÀ.

Ramon Muntanyola i Llorach (L’Espluga de Francolí, 2 d’abril del 1917 – Barcelona, 10 de setembre de 1973), fou sacerdot, poeta eminent i fervent patriota.

Mossèn Muntanyola fou un orador sagrat de paraula vibrant i un brillant home de lletres, guardonat als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Zuric (1968), Ginebra (1972) i Mèxic (on li fou atorgat “post mortem” el títol de Mestre en Gai Saber).

Però el vessant de la seva personalitat que em sembla particularment més interessant és el de referent d’una generació de clergues -avui en vies de desaparició- que representaven la manera de ser de l’esglèsia catòlica nacional catalana.

Ramon Muntanyola havia patit la repressió desfermada a la rereguarda republicana contra els sectors catòlics: el seu pare i germà havien estat executats a la darreria del juliol del 1936, però la seva actitud fou sempre la de predicar la bondat com a via per superar el mal sofert.

Això en el terreny personal i també en el polític: estava en contacte amb els intel·lectuals catalans exiliats i amb els que resistien al franquisme des de l’interior (Joan Ballester i Canals, entre molts altres).

L’any 1957, quan era rector de la Selva del Camp, li fou lliurat com a reconeixement al seu compromís patriòtic un calze amb el mapa dels Països Catalans gravat al peu, junt amb les quatre barres i els versos del poeta selvatà Ventura Gassol: “El tinc alt per Catalunya i per tots els catalans”.

Eufemià Fort i Cogul n’escrigué una semblança biogràfica titulada “Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977).