"""He escrit varies obres pero la intensa frucio que he sentit al compondre aquesta novel·leta intitulada Albi no la podria pas explicar."" Pocs anys abans de morir, Juli Vallmitjana (1873-1937) escriu Albi, que avui es publica per primera vegada. Molt diferent de la seva narrativa anterior (com La Xava, Sota Montjuc, De la raça que es perd) i del seu teatre (mes de vint obres), es una historia plena de tendresa en un poblet de vora mar, de quan els pescadors encara anaven a la vela, amb pagines inoblidables com la fulgurant visio de la pesca a l& x02019;encesa o una divertida escena de navegacio amb mal temps. Un nen abandonat explica la seva vida en primera persona, amb senzillesa i seguretat, entre un grup de personatges esbossats amb precisio i que a mesura que la novel·la avança van agafant molt de relleu i escalf. Sembla una historia de bons i dolents pero no hi ha dolents, el mal es la pobresa, la mala sort, els malentesos. Datada el 1932 i dedicada a la seva esposa, es el testament espiritual de l& x02019;autor. El llenguatge d& x02019;en mar i la manera descarada i eficaç de Vallmitjana donen vida i caracter a aquest cant a l& x02019;amor, al seny, a la bondat i a les dificultats del fer-se gran: ""Vaig passar un hivern agrados, i aixo que sentia mes el fred que en altre"