Memoria historica d'un reusenc es el resultat del compromis que el seu autor, Jordi Escoda, es va fixar. Hi explica com va viure intensament els anys compresos entre el 1972 i el 1980, els fets que van comportar la democracia vigilada, amb la premsa emmordassada, sobretot a les comarques, i es proposa la fita d'escriure en un llibre les vivencies personals i del seu pais, des de Reus, capital politica d'aquells anys. Ho explica com a testimoni de la Transicio, com a persona privilegiada des de la presidencia del Centre de Lectura i d'Omnium Cultural, com a politic actiu de Convergencia Democratica de Catalunya i, per sobre de tot, com a catala que es.