«Tinc catorze anys, la mama m’ha hagut d’allargar els vestits i ja porto les trenes recollides [...] M’agrada imaginar la vida que m’espera.»
Amb aquestes paraules plenes d’il·lusió i d’esperança, Ramona Via iniciava, després d’un breu exordi, el seu dietari el primer de setembre de 1938. Això és el que diu la data estampada al començament del primer full d’aquest llibre, Nit de Reis, que dóna nom i cos al text iniciat al mig d’una guerra, la nostra; més ben dit, la que ens ha quedat a nosaltres a través del temps. Un llegat trist, pels morts, pels danyats i per la manera com va acabar.