Romanços de L'Empordà - ESTEVE RIPOLL

Columna-El Pont de Pedra Girona 1993

Pròleg de Modest Prats

Mides: 13,5 x 20,5 Pàgines: 105 Enquadernació rústica amb solapes.

Romanços de l’Empordà és un retrat del Castelló d’Empúries dels anys immediats a l’acabament de la Guerra Civil. A través del relat del dia a dia d’una família castellonina (l’avi, la mare, els fills… el pare ha desaparegut després de la guerra i l’exili…) explica de quina manera tan dura es vivia a pagès i a vila en aquell temps. Els protagonistes ens ensenyen com es jugava al carrer, com es treballava al camp, com era un dia de mercat. El fil de la narració enllaça anècdotes locals i personatges pintorescos de la vila i ens presenta el riu, la Muga, com un element del paisatge amb vida pròpia, un protagonista més.Estructurat en tres capítols, (L’enaiguament, El mercat i La Muga), Romanços de l’Empordà és una mirada a la postguerra empordanesa des de l’òptica d’una família que va quedar prou malparada amb el conflicte, però que malda per sortir-se’n amb un optimisme capaç de vèncer totes les dificultats.

La Diofa (Maria) ensenyar al Met les primeres oracions, rondalles,...

“Pare Nostre lo petit. Déu l’ha fet i Déu l’ha dit.

Sol pujant i sol baixant. Bones obres començant.

FIll de Déu, d’on veniu? De la font de Sant Feliu.

Què en porteu a la mà dreta? Un llibre ben senyat.

Senyats siguem nosaltres. Dalt de la fulla!

Déu m’hi reculla! Dalt del ram!

Déu m’hi reclam! Dalt del paradís!

Déu m’hi recollís! Dalt del cel,

hi ha una passereta molt llarga i estreta.

Els salvats hi passaran i els condemnats no podran.

Cridaran: Ai!, quin dolor! S’amagaran des del dia que són nats.

Que les bones obres de Déu que m’hagin ensenyat…

qui les sap i no les ensenya, es seu cor no passa pena.

Qui el sent a dir i no l’aprèn, la seva ànima se’n va a l’infern.

Qui el coneix i no el diu, tot se’n va al caliu.