Els segles XVI i XVII Xavier Puigvert i Gurt 2010 impecable 1a ed. Quaderns d’Història d’Olot

+ Els segles XVI i XVII Xavier Puigvert i Gurt 2010 impecable 1a ed. Quaderns d’Història d’Olot. 16,5 x 24 cm. 95 pàg. Molt il·lustrat. Molt bon estat, sense noms ni escrits. Baixa de biblioteca i restes d’etiqueta. (història de Catalunya, s. XVI, XVII, Garrotxa). Preu: 16 euros. (14.524)

Fins ara, d'aques­tes centúries n'exis­tien només estu­dis par­ci­als, per la qual cosa s'ha de con­si­de­rar que el tre­ball de Puig­vert, Els segles XVI i XVII de la col·lecció Qua­derns d'Història d'Olot (edi­tada per l'Ajun­ta­ment i la Dipu­tació), omple un buit de la his­to­ri­o­gra­fia local. L'autor ha reu­nit el mate­rial dis­pers i, sobre­tot, s'ha sub­mer­git en el tre­sor docu­men­tal que han resul­tat ser els fons muni­ci­pals de l'època, pràcti­ca­ment inèdits, així com els tex­tos nota­ri­als.

«El segle XVI va ser una època pròspera, entre altres raons perquè es va sor­tir d'una guerra civil en la qual Olot havia apos­tat pel bàndol ven­ce­dor [Joan II i Fer­ran el Catòlic]» explica Puig­vert. Un cop d'ull a la demo­gra­fia del moment ens ho cor­ro­bora: del miler d'habi­tants de l'edat mit­jana, la vila havia pas­sat a tenir-ne uns 350 el 1480, men­tre que a mit­jan segle XVII se'n comp­ta­bi­lit­za­ven uns 1.500. Reflex o causa de la pui­xança seria l'ober­tura de tallers tèxtils i del cuir, bene­fi­ci­ats per l'esta­bi­li­tat social de què es gau­dia. El Firal, l'hos­pi­tal actual, la cana­lit­zació de les aigües de Sant Roc cap a la vila, la car­re­tera cap a Besalú per Sant Cosme i l'esta­bli­ment dels car­me­li­tes i dels caput­xins són fets que es pro­du­ei­xen lla­vors. Fins i tot els cèlebres gegants de la faràndula –avui un dels prin­ci­pals ele­ments iden­ti­ta­ris– s'esmen­ten docu­men­tal­ment per pri­mer cop en aque­lla època. No es pot obli­dar tam­poc la ins­ti­tució de l'Ajun­ta­ment, ja que el seu pre­ce­dent, el Con­sell Muni­ci­pal, es va anar con­so­li­dant en aquests dos segles, gràcies a la reta­llada del poder de l'abat de Ripoll.

Una altra ton­gada de guer­res, ara pel domini del Ros­selló, va fre­nar l'embran­zida d'aque­lla Olot. En tenir el front tant a la vora, la vila va esde­ve­nir una plaça estratègica per als espa­nyols, que hi acu­mu­la­ven coman­da­ments, tro­pes i ferits. «Va ser una sag­nia econòmica que va pro­vo­car l'estan­ca­ment d'Olot», ana­litza Puig­vert. (Font: Ramon Esteban, Olot, El Punt Avui)