Propostes de set en set. Petits poemes Josep Colet i Giralt 2009 impecable Lluís-Maria Xirinacs

+ Propostes de set en set. Petits poemes Josep Colet i Giralt 2009 impecable 1a ed. Parnass Edicions. Portada: escultura de Jaume Rodri i Febrer en memòria de Lluís-Maria Xirinacs, prop d’Ogassa, al Ripollès.15 x 20,5 cm. 54 p. Rústica amb solapes. Molt bon estat, com nou. ISBN 10: 8493712582. ISBN 13: 9788493712587. Preu: 16 euros. (8622)

El professor Josep Colet, que s'autoqualifica de rimaire impenitent, acaba de treure al carrer un nou poemari Propostes de set en set, originalíssim com la majoria de les seves publicacions. Empedreït investigador de la preceptiva poètica no para d'experimentar noves formes, algunes ben insòlites. I a mi, com que m'agraden les persones trencadores, li tinc una vertadera admiració.

L'amic Colet s'autodefineix literàriament com "un poeta clàssic una mica avantguardista; un oxímoron, que crec que vol dir que tinc la musa contradictòria o paradoxal".

El llibre és un recull de petits poemes, aplegats sempre de set en set. Comença per les formes més breus, els poemes xinesos o japonesos els quals "maltracta" -diu- amb tota mena de giragonses i pecats suposadament poètics: "Tots els camins que petjo/ no van a Roma.../ Algun em porta a casa".

Després l'autor llisca cap als pàntums, una forma bàsicament desconeguda entre nosaltres, però emprada molt lluny, a la Malàisia; allà és popular i l'usen com els nostres veïns, els versolaris bascos, fent-ne un intercanvi d'enginy. Colet escriu amb números els dos primers versos, i el cert és que ben llegits fan sonar tot el que cal: "40.987/ 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1 i 0/ La vida ens posen cara a la paret,/ impostos, militars, governs i clero."

Més endavant se'n va cap als epigrames, una composició curta, molt mediterrània on l'agulló -la nota punxant- no hi pot mancar mai: "M'arrelo amb els amics, i amb les notícies/ que em diuen el que passa... I tant me fa!/ Em tanco dins l'enyor d'unes carícies/ i escric sobre el record sense cap mà."

Seguint els epigrames el poeta arriba fins a l'epitafi, que és un petit poema elegíac per posar a la làpida d'una tomba. Però s'inventa una variant que anomena "epitafis per a vius", una mica tètrics, però divertits: "Un dia tindrà repòs/ aquí dintre d'una caixa,/ un que, quan li minvi el cos,/ es dirà: - O caixa o faixa!"

A continuació Colet s'embolica amb set cabdellets o "ovillejos", que en deia Cervantes; un poema curiós i no gens fàcil de cabdellar. Es tracta de fer tres preguntes amb tres respostes concises que, després d'una reflexió, s'han de relligar totes tres en el darrer vers. Una estructura poemàtica molt oblidada de la literatura medieval i renaixentista: "Qui és que tothora crida?/ La vida./ Qui és que calla més fort?/ La mort./ Qui no resta mai escrit?/ L'oblit./ Doncs, si tot és nau fugida,/ sense platja i sense port,/ en viatge a l'infinit,/ són brúixola sense nord/ la vida, la mort, l'oblit."

El llibre acaba amb una sèrie de cobles (octaves), de nou menes de combinació, i un dels darrers capítols el dedica al seu company i mestre enyorat: "Entrà al meu món com raig de sol/ un jorn, un líder carismàtic,/ intel·ligent, antidogmàtic/ i era, sense ales, ple de vol./ D'ell vaig saber, buit de sotracs,/ domesticar-me els meus contraris:/ era el senyor dels solidaris,/ Lluís-Maria Xirinacs." (Font: Lleonard Del Rio I Campmajó, 2009. Regió7)