JAUME MARQUILLES CONSIDERAT COM A HISTORIADOR. DISCURS...- FERRAN VALLS I TABERNER - 1938- 1ª EDICIO

TÍTULO       :   JAUME MARQUILLES CONSIDERAT COM A HISTORIADOR. DISCURS LLEGIT EN LA XIII FESTA ANUAL…      

AUTOR       :   VALLS I TABERNER, FERRAN                (MEMBRE DE LA SECCIÓ HISTÒRICO-ARQUEOLÒGICA                        

EDITORIAL : Institut D'Estudis Catalans               MEDIDAS  :   24x17    MUY RARO                     50  GRAMOS

AÑO            :   1938   BARCELONA  1ª EDICIO      PÁGINAS  :   12                      Muy buen estado       E  56

…DE L'INSTITUT. AQUEST DISCURS FOU PUBLICAT PER PRIMERA VEGADA a "La Veu de Catalunya" del dia 21 de maig

de 1936. Hojas totalmente limpias. Rústica. Interesante estudio sobre el autor de los famosos "COMENTARIS SOBRE ELS

USATGES DE BARCELONA", obra que le dío gran reputación. Según el Catálogo Colectivo del Patrimonio

Bibliográfico Español sólo existe un ejemplar en Toledo en la Real Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas.

Neix a Barcelona l’any 1368 o 1370 i mor l’any 1451 o 1455. Dret. Eclesiàstic i jurista barceloní que assolí gran fama en vida. Realitzà estudis de jurisprudència a l’Estudi General de Lleida i l’any 1428 fou nomenat vicari general del bisbe de Vic, Jordi d’Ornós. Fou, així mateix, capellà de la catedral de Barcelona, als consellers de la qual va dedicar la seva obra, que va acabar l’any 1448, i va oferir a Pere de Cardona, bisbe de la Seu d’Urgell. Exercí com a vice-canceller del rei Martí i era presbíter a vuitanta anys. Se l’enumera sempre al costat de les grans figures de la jurisprudència catalana del segle xv.
 
Obra
Commentaria super Vsaticis Barchinonensis, ms. e.ii.16, fs. 163 i ss. de la Biblioteca del Real Monasterio de El Escorial. Ed. Barcelona 1505.
De las casas solariegas de Cataluña (1450).
En la seva obra exposa i comenta els Usatges de Catalunya i ofereix dades interessants sobre la incorporació tardana d’alguns d’aquests usatges. Alhora, condensà els conceptes polítics dels seus antecessors, tots els quals, com assenyala Sobrequés, superà en celebritat, impregnant-los d’un segell patriòtic que fa d’ell l’autor jurídic d’un nacionalisme més conscient. La seva obra recull les seves idees sobre una Catalunya amb una personalitat històrica molt definida i, alhora com en altres juristes del seu temps, una influència del dret de l’època feudal i un ressó del dret romà, que el porten cap a una concepció política que, segons Elías de Tejada, podríem anomenar burgesa i liberal. Així, al costat de referències a les institucions de pau i treva, als privilegis nobiliaris o a les conseqüències socials de l’homenatge feudal, trobem la tesi, ja reflectida en altres juristes, del paral·lelisme entre el comte de Barcelona i el Principat amb l’emperador i el seu imperi, o els elogis a personatges del món clàssic, com a noves idees, influïdes pels nous corrents humanístics. Marquilles se situa en la línia de Tomàs Mieres i recull també els trets distintius següents: origen popular del poder, igualtat de tots els homes secundum ratione humanitatis, racionalisme legal i, finalment, limitacions ètiques i político-jurídiques per sobre del poder.