Les altres Amèlies d’Amèlia Riera. Glòria Bosch 2014 dedicatòria autògrafa doble a Enric Vila Casas

+ Les altres Amèlies d’Amèlia Riera. Glòria Bosch 2014 dedicatòria autògrafa doble , a Enric Vila Casas, impecable 16 x 23 cm. 105 p. Rústica amb solapa llarga. Molt il·lustrat, amb làmines en color. Molt bon estat, com nou. Preu: 32 euros. (8458)

El passat dijous, 18 de juny, a l’Espai Volart, de la Fundació Vila Casas, va presentar-se el llibre Les altres Amèlies d’Amèlia Riera, de Glòria Bosch. És tracta d’un treball extraordinari, creativament parlant, pioner en el seu àmbit, i tan poc convencional com les seves autores.

Una de les primeres premisses que es va imposar Glòria Bosch era no escriure el típic llibre d’historiadora d’art, i a fe que ho ha aconseguit. El resultat és un llibre on a través d’una escriptura creativa, oberta, Glòria Bosch explica una pintora Amèlia Riera, i una pintura, la d’Amèlia Riera, en perfecta simbiosi entre l’una i altra, així com mostra la lectura de la seva obra artística per part d’un bon nombre de crítics d’art, tots asseguts al voltant d’una taula imaginària, parlant cadascú de la seva Amèlia. D’aquí ve el títol de les altres Amèlies. La taula, però, és real. Com és real l’escenari on transcorre el llibre que s’il·lustra amb fotografies de Ferran Giménez i pintures d’Amèlia Riera. És la casa dels pares que Amèlia Riera ha conservat, fins i tot en l’ambient: Si canviés de pis, penso que no seria jo: la casa fa molt la persona.

Una de les característiques de les pintures d’Amèlia Riera és la projecció del seu espai intern, l’ànima subtil, en imaginàries habitacions de cases, temples, criptes, com feia el Giotto, o més modernament, Remedios Varo. Per això, ja des del primer capítol, diu amb ull clínic i fent una declaració de principis, Glòria Bosch: Aquest llibre de l’Amèlia s’ha de construir partint d’un itinerari d’habitacions viscudes, allà on conflueix tot, perquè l’estança o l’habitació és també el lloc recurrent de la seva pròpia obra.

Vull fer atenció a aquestes paraules de Glòria Bosch, perquè són cabdals per entendre el nucli de l’obra d’Amèlia Riera: allà on conflueix tot. L’espai on conflueix tot és l’espai del nostre centre espiritual, ja sigui que aquest prengui l’embolcall d’una estança, d’un temple o d’una cripta. En aquest centre espiritual és on es dóna la vida veritable. I aquesta vida veritable, de naturalesa immaterial, té una manera d’expressar-se, i és a través del llenguatge simbòlic, a través d’imatges simbòliques. (Font: Teresa Costa-Gramunt, Eixdiari, 2014)