Solament el record I (Esparreguera) Ramon Bardés i Abellà 1992 dedicatòria autògrafa a Ricard Brufau

+ Solament el record I (Esparreguera) Ramon Bardés i Abellà 1992 dedicatòria autògrafa a Ricard Brufau. 13,5 x 19 cm. 123 p. Rústica amb solapes. Il·lustrat. Molt bon estat, sense noms ni escrits. (records, memòries). Preu: 32 euros. (8385)

En Ramon Bardés i Abellà va néixer a Esparreguera, Baix Llobregat, el 4 d’octubre de 1910, i morí a Sabadell, Vallès Occidental, el 19 d’agost de 1999, als 88 anys. En Ramon va viure la seva joventut a Esparreguera però, posteriorment la seva residència seria a Sabadell, com molts altres esparreguerins d’aquella època. Va estudiar a l’escola del Sr.Tomàs Cabeza. Aprengué el català de manera autodidacta. Començà a treballar amb 13 anys a la fusteria del Pere Ollé, i ben aviat passà a ser-ne l’encarregat. L’any 1933 es casà amb Maria Gallart i Duran.

A Esparreguera s’inicià en el periodisme com a corresponsal d’un diari i crític de teatre en un setmanari humorístic. Fou membre de la Junta directiva de “La Estrella” als 17 anys.

Es donà a conèixer dins del camp de la producció literària l’any 1952, fou quan es presentà al premi Joanot Martorell amb la novel·la “Torrerola” –el nom és en honor al nostre campanar, i és la primera versió de “La darrera primavera”–.

Professor de català, membre de la Junta d’Òmnium Cultural, participà activament en el moviment de resistència cultural a Sabadell i a Barcelona. Col·laborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals (‘Mirador’,‘El Be Negre’, ‘La Publicitat’, ‘Serra d’Or’, ‘Avui’).

És autor de diverses novel·les: Sense esperança (1958) i La darrera primavera –publicada per l’editor Rafael Dalmau, l’any 1962–, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic (Ràdio Esparreguera en féu una ràdio-novel·la dirigida per Quim Paulo); de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres (1936-1939), Sabadell, (1985) i de les memòries Solament el record (1992).

Els anys 1956-58 va ser l’editor de la “Biblioteca de Sabadell” que publicà tres volums (una Antologia d’autors sabadellencs; la biografia Agnès Armengol, de Pilar Tous de Cirera, i la novel·la abans mencionada, Sense esperança –primer premi “Pere Martí Peydró”, Sabadell 1956–.

En Bardés, interessat en els diversos camps de la comunicació i de la lluita contra les injustícies, també realitzà cinema amateur. Recordem “El nostre pa de cada dia”, que dirigí juntament amb Joan Blanquer, l’any 1950. Podem parlar d’un assaig neorealista de denúncia social, que ens mostra les coves habitades pels emigrants que poblaren Sabadell en la postguerra i les seves condicions de vida. (Font: Joana Llordella, L’actualitat dels pobles de Montserrat setsetset)