Estampillados con sello de testamentaría "S. matilla" y fechados "2-5-1912".
Segundo Matilla MarínaPintor de los siglos XIX y XX, nacido en Madrid en 1862, y muerto en Teià en 1937. De muy niño ya fue llevado a Barcelona donde se educó y formó. Cursó en la Escuela de Bellas Artes vez que practicaba el dibujo litográfico. Cuando terminó sus estudios, se dedicó a la pintura de paisajes, marinas y aspectos portuarios. Como paisajista, tuvo predilección por los atardeceres. Su pintura fue siempre de factura fácil y espontánea, a la manera de Meifren. Fue un trabajador infatigable, llegando a pintar de diez a doce horas diarias. Pintó grandes telas para las Exposiciones Internacionales de Barcelona de 1891 (en la que le fue otorgado un diploma de honor), 1894, 1896 y 1898. Dentro de este periodo, gran parte de su producción fue exportada a América. En 1897 participó en el Salón de París con dos obras. Pasó algunos años apartado de los certámenes oficiales y sólo realizó algunas exposiciones en las que presentaba la producción de sus excursiones por Camprodón, Cadaqués y Port de la Selva. Durante estos años se dedicó intensamente a pintar. Fruto de esta producción, en 1914 presentó una exposición extraordinaria en la Sala Parés con un conjunto de ciento cincuenta piezas que incluían retratos paisajes y marinas. Aún más exitosa fue su presentación en Madrid en noviembre de 1915. Expuso individualmente en el salón Vilches una serie de paisajes, marinas y retratos que obtuvo un gran éxito artístico y económico (se vendieron todas las obras) incluido un retrato del pintor Bianqui que le fue adquirido por el entonces llamado Museo de Arte Moderno de Madrid. En 1918 y 1919 concurrió de nuevo a las exposiciones oficiales con paisajes y marinas ampurdanesas, pero pronto volvió a recluirse en su taller y sólo se presentó individualmente. En 1921 exhibió, en una colectiva realizada en la Sala Parés, su autorretrato considerado una obra maestra. En la Exposición Internacional de 1929 celebrada en Barcelona presentó un tema de flores que le fue adquirido por el Museo de Arte Moderno de la ciudad. Su pintura es siempre fresca y fácil. Además, Matilla era un hábil dibujante que tomaba gran cantidad de apuntes de temas de playa, de calle y de animales en varias posturas y acciones. Sus estancias pictóricas en Cadaqués y Port de la Selva le procuraron unas marinas llenas de gusto por la naturaleza y luminosidad. También pintó en Italia y en Galicia según se desprende de los títulos de algunas de sus obras. La estima que la crítica y el público dispensó a sus obras le dieron una seguridad económica que le permitió vender directamente su obra a coleccionistas particulares y lo alejó un poco de los grandes certámenes oficiales. Además de los museos de Madrid y de Barcelona, muchas colecciones particulares tienen obra suya. Las Galerías Pallarés le dedicaron una exposición de homenaje en 1942.
Segon Matilla i Marina
Pintor dels segles XIX i XX, nascut a Madrid el 1862, i mort a Teià el 1937. De molt nen ja va ser portat a Barcelona on es va educar i formar. Va cursar a l’Escola de Belles Arts alhora que practicava el dibuix litogràfic. Quan va acabar els seus estudis, es va dedicar a la pintura de paisatges, marines i aspectes portuaris. Com a paisatgista, va tenir predilecció pels capvespres. La seva pintura va ser sempre de factura fàcil i espontània, a la manera de Meifren. Fou un treballador infatigable, arribant a pintar de deu a dotze hores diàries. A més de pintar grans teles per a les Exposicions Internacionals de Barcelona de 1891 (en la que li fou atorgat un diploma d’honor), 1894, 1896 i 1898. Dins d’aquest període, gran part de la seva producció fou exportada a Amèrica. El 1897 va participar al Saló de París amb dues obres. Va passar alguns anys apartat dels certàmens oficials i només va realitzar algunes exposicions en les que presentava la producció de les seves excursions per Camprodon, Cadaqués i Port de la Selva. Durant aquests anys es dedicà intensament a pintar. Fruit d’aquesta producció, el 1914 presentà una exposició extraordinària a la Sala Parés amb un conjunt de cent cinquanta peces que incloïen retrats paisatges i marines. Encara més exitosa fou la seva presentació a Madrid pel novembre del 1915. Exposà individualment al saló Vilches una sèrie de paisatges, marines i retrats que va obtenir un gran èxit artístic i econòmic (es van vendre totes les obres) inclòs un retrat del pintor Bianqui que li fou adquirit per l’aleshores anomenat Museo de Arte Moderno de Madrid. El 1918 i 1919 va concórrer de nou a les exposicions oficials amb paisatges i marines empordaneses, però aviat va tornar a recloure’s al seu taller i sols es va presentar individualment. El 1921 va exhibir, en una col·lectiva realitzada a la Sala Parés, el seu autoretrat considerat una obra mestra. A l’Exposició Internacional de 1929 celebrada a Barcelona va presentar un tema de flors que li fou adquirit per al Museu d’Art Modern de la ciutat. La seva pintura es sempre fresca i fàcil. A més, Matilla era un hàbil dibuixant que prenia gran quantitat d’apunts de temes de platja, de carrer i d’animals en diverses postures i accions. Les seves estades pictòriques a Cadaqués i a Port de la Selva li procuraren unes marines plenes de gust per la natura i lluminositat. També pintà a Itàlia i a Galícia segons es desprèn dels títols d’algunes obres seves. L’estima que la crítica i el públic dispensà a les seves obres li donaren una seguretat econòmica que li feu vendre directament la seva obra a col·leccionistes particulars i l’allunyà una mica dels grans certàmens oficials. A més dels museus de Madrid i de Barcelona, moltes col·leccions particulars tenen obra seva. Les Galeries Pallarés li van dedicar una exposició d’homenatge el 1942.