QUIMETA SERRA (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 1928) PLAFÓN EN GRES FIRMADO

INTERESANTE OBRA DE LA PRESTIGIOSA ARTISTA QUIMETA SERRA (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 1928)

SE TRATA DE UN PLAFÓN DE GRES

COMO PUEDEN OBSERVAR, ESTA FIRMADO POR LA ARTISTA EN LA PARTE INFERIOR (QUIMETA)

SE PRESENTA ENMARCADO EL PLAFÓN

EL ESTADO DE TODO EL CONJUNTO ES BUENO

MEDIDAS DEL PLAFÓN: 16,5 CM. DE ALTURA X 16,5 CM. DE ANCHO

MEDIDAS DEL MARCO: 23 CM. DE ALTURA X 23 CM. DE ANCHO

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

BIOGRAFÍA DE LA ARTISTA

La Quimeta Serra va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 29 de Juliol de 1928, però no fou fins una tarda d'hivern de 1973 que es va presentar al despatx de Maria Dolors Ros, directora de l'Escola de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà, amb la intenció d'aprendre les tècniques bàsiques de la ceràmica artística. Tenia, aleshores, 42 anys.

La fusió d'aquelles mans menudes i el fang van provocar una mena d'impacte interior que ja no l'abandonarà mentre es pugui barrejar amb els estrats de la terra.

Va provocar totes les tècniques existents en els cursos, va evolucionar amb molta perseverança i, finalment, va decidir que el que més l'omplia era fer rajols plens de colors i fantasies evocadores inspirades en els paisatges, les flors, les figures i les situacions romàntiques.

Immersa en una mena d'alquímia dels pigments, els òxids, les textures, els colors suaus, el traç aparentment infantil, molta pols i una gruixuda i transparent capa d'il·lusió, cada obra porta, de regal, un somriure sincer, bondadós i entranyable.

Amb tota aquesta matèria primera galvanitzada per l'abraçada del foc, la Quimeta ha aconseguit que la seva obra sigui única i que tingui ànima, que ens deixem atrapar de tant en tant per l'aparent ingenuïtat i fragilitat malgrat que la seva força és evident.

Com si fossin de sucre, de colors agraïts, els rajols que condimenta amb receptes secretes a tots els racons de la casa de la Pineda Fosca, avui pengen arreu del món, conjuntament amb els seus olis i collages aportant pau a aquells espais particulars dels qui van quedar encisats per la tendresa de l'artista.