LO DÉU DEL SIGLE Y LO CAMI DE LA FORTUNA VIST ASSO FILOSÓFICH-SOCIAL EN VERS PER C.GUMÀ - 1883 Barc

LO DÉU DEL SIGLE Y LO CAMI DE LA FORTUNA VIST ASSO FILOSÓFICH-SOCIAL EN VERS PER C.GUMÀ - 1883

Barcelona, 1883, Llibreria Espanyola de I.López.

Mides: 13,5x21,5

Pàgines: 32.

Sin Enquadernació

C.Gumà (Pseudònim de Juli F. Guibernau)

EN BUEN ESTADO

VER FOTOS

EL CORREO PARA UNO O VARIOS ARTÍCULOS TIENE UN COSTE DE 5,5€

Juli Francesc Guibernau i Planas (C. Gumà) (Barcelona, 1856 – Barcelona, 21 d'abril de 1927), escriptor de literatura popular de l'època de la restauració a Catalunya. Escrigué utilitzant diferents pseudònims, entre els quals destaca C. Gumà.

Juli Francesc Guibernau fou un escriptor molt prolífic, d'obra repartida fonamentalment en articles periodístics (de costums o polítics), poesies de diversa mena (majoritàriament festives) i peces teatrals (sainets i comèdies). Fou un autor molt popular en els darrers anys del segle xix i els primers del XX, sobretot pels seus comentaris polítics humorístics publicats setmanalment sense interrupció en La Campana de Gràcia i en L'Esquella de la Torratxa. D'ofici d'argenter i de caràcter autodidacta, dedicava les seves estones de lleure de la pràctica professional a la composició. En plena joventut, enamorat de la que posteriorment hauria de ser la seva dona, va començar a dedicar-se a escriure rimes adoptant com a pseudònim la inicial i el cognom d'aquesta: Carmeta Gumà (C. Gumà). A part de C. Gumà, utilitzà diferents pseudònims, entre els quals destaquen Fantàstich, A. March i Matias Bonafè, el qual va reservar per a la prosa articulista.[3] Des de les primeres col·laboracions el1877 fins que, cap al 1907, el seu tipus d'humor passà de moda, les composicions en vers i articles de Guibernau es compten per centenars. Els darrers anys de la seva vida, aclaparat per la malaltia que el dugué a la mort deixà de publicar sense abandonar l'ofici d'argenter en el seu obrador de Sants.

Obra en vers

La base de l'èxit literari de Guibernau van ser les seves poesies humorístiques, la majoria publicades a l'Esquella de la Torratxa o a la Campana de Gràcia utilitzant el pseudònim de C. Gumà. Després de la transformació de Pitarra en Frederic Soler, es va convertir en el màxim exponent d'aquest tipus de literatura popular i marcà un estil d'humor que, entre d'altres, fou seguit per Marià Escriu i Emili Molas i Bergés. També va ser l'autor de molts llibrets rimats il·lustrats per Manuel Moliné i editats sense data per Antoni López (Llibreria Espanyola) en quaderns que es venien a dos rals la majoria. Alguns d'aquests quaderns, arribaren a assolir la sisena edició. La majoria de les obres no estan datades, tot i que és possible fer-ho a les hemeroteques, ja que la seva aparició era assenyalada en diverses publicacions per la popularitat de l'autor.

Els seus primers versos els publicà a La Campana de Gràcia el 31 de maig de 1877 i poc anys després va començar a publicar a L'Esquella de la Torratxa (1879). Al cap de tres anys publicà el primer recull de poesia, “Fruyta del temps”. Guibernau va reeditar i ampliar posteriorment aquest primer recull en forma de quatre quaderns: “Fruyta amarga”, “Fruyta verda”, “Fruyta agredolça” i “Fruyta madura”. Entre els que van ser més editats hi ha “Del bressol al cementiri”, “Cançons de la flamarada”, “L'amor, el matrimoni i el divorci”, “Barcelona en camisa” o “La primera nit”. Es tracta d'una literatura declaradament festiva, amb més o menys decantament satíric.

Portada de "Lo mon per un forat" de C Gumà amb il·lustració de Manuel Moliné

També va publicar poesies de contingut amorós que van allunyar-se de la seva faceta més coneguda com a escriptor satíric i humorista. La seva presència en l'Eco de Euterpe es va estendre des de 1876 fins a 1897 i es va manifestar com un poeta renovador en els continguts més que en la forma.

L'univers de la poesia festiva de Guibernau té una continuació natural en les seves peces teatrals, estrenades als teatres barcelonins Gran Via, Novedades o Romea entre 1886 i 1894. Algunes de les peces tenien música de Ricard Giménez. Es tracta de joguines còmiques, disbarats i revistes còmiques que feien la feina d'estrafer i caricaturitzar una realitat comuna tot armant situacions equívoques. Moltes d'aquestes peces també van ser editades per Antoni López.