Art i literatura. Walter Benjamin

Tapa tova amb solapes

Ed. Eumo/Edipoies. Col·lecció Reduccions.

Tria de textos, traducció i introducció d'Antoni Pous

Edició a cura de Manuel Carbonell

1a edició: desembre 1984

Dimensions: 21 x 15,4 cm

144 pàgines

En català

En molt bon estat (amb taques d'òxid al llom superior)

SINOPSI:

L'aura, segons doctrina teosòfica, seria una llum que desprenen els cossos i que expressa els moviments de l'ànima. "Aura" és allò essencialment llunyà i inaproximable. "En una tarda d'estiu, resseguir, mentre es reposa, una serralada a l'horitzó o una branca que ombreja la persona que reposa, vol dir respirar l'aura de la muntanya i de la branca". Una imatge cultual, en el seu cambril, té també la seva aura. Benjamin parla de la decadència de l'aura. En troba la causa en la psicologia de les "Portar les coses humanament i espacial més a prop s'ajusta tan apassionadament a les masses... com la tendència a la superació de tot allò que és únic... per mitjà d'allò que és reproducció seva". Per a Benjamin l'obra d'art aurística porta el senyal d'una determinada època històrica. Un fenomen, doncs, socialment condicionat. Ara bé, i això s'ha de fer remarcar, és notable com Benjamin reïx a fer-nos veure amb una metàfora el pas dialèctic d'una quantitat donada a una certa qualitat; com, a través d'un canvi de sensibilitat, ens obre els ulls a una estructura social de resultats individualístics i a una altra estructura que produeix masses.