Picasso. De Pageses d’Andorra a Demoiselles d’Avignon. Un viatge romàntic. VVAA. 2016 Govern Andorra

Picasso. De Pageses d’Andorra a Demoiselles d’Avignon. Un viatge romàntic

VV.AA.

Edició a cura de Concepció Boncompte Coll

IDIOMA: català / catalán (con traducción al final al inglés / english)

Edita Govern d’Andorra

2016

1ª edición!

229 pág.

28 cm.

Libro en excelente estado

Solo presenta dos pequeñas faltas en esquina superior y en lomo (ver foto)

Aquesta publicació estudia el dibuix de Picasso titulat Pageses d’Andorra (Gósol, 1906) i la seva peculiar evolució fins a les Dues dones nues (París, 1906) del MoMA, preàmbul de Les Demoiselles d’Avignon (París, 1907), la pintura més important del segle xx. El llibre presenta un enfocament nou dins la bibliografia picassiana. Reuneix un estudi sobre les Pageses d’Andorra i un recull d’assaigs interdisciplinaris que situen el lector sobre aspectes poc, o mai, desenvolupats de les vivències i la informació que va poder rebre Picasso a les muntanyes del Prepirineu durant la seva estada a Gósol a la primavera-estiu de 1906. Les aportacions presentades en aquest volum han permès revelar aspectes fins ara ocults del treball de Picasso, i els nous paràmetres interpretatius utilitzats es podran tenir en compte en futurs estudis sobre l’artista.

El llibre cobreix una important llacuna de la historiografia picassiana, ja que les experiències viscudes per Picasso a Gósol condicionarien el seu treball posterior a París. Aquests assaigs proporcionaran als andorrans una nova mirada, la mirada de Picasso sobre el seu “art nacional” –l’art romànic– i, també, sobre la saviesa recollida en antigues tradicions de l’alta muntanya. Doncs, art i tradicions cristianes, enllaçades amb el seu origen indígena o romà, tenen un especial ressò en l’obra gosolana de l’artista, el seu treball posterior a París o, fins i tot, en obres ja més distants en el temps. El llibre servirà de baula entre els investigadors picassians i el món de l’alta muntanya el 1906. Un món poc accessible des de les grans ciutats on, generalment, s’escriu la història de l’art. A partir d’aquesta publicació, els estudiosos gaudiran d’una informació que els permetrà comprendre i analitzar diferentment aspectes, o objectes, clau de l’obra picassiana fins ara menystinguts o ignorats. Una mostra senzilla, en aquest sentit, és la revaloració que pot fer la historiografia picassiana sobre la insistent presència d’un objecte quotidià a la nostra cultura, el porró, entre les composicions de l’artista. El porró de Picasso no és el porró de Matisse i va extreure de l’art romànic, de les marededéus pirinenques, el seu substrat pagà, tot reflectint aquest procés en el seu treball. I és que Picasso, poc abans d’arribar a Gósol, havia acusat l’impacte de l’exposició i la venda dels frescos de la vil·la pompeiana de Boscoreale a París. Alix Barbet ens parla d’aquests frescos i de la seva incidència en joves artistes del moment (vegeu: “Els pintors i la venda dels frescos de Boscoreale a la Galeria Durand-Ruel el 1903”). Després de llegir la meva tesi Iconografia picassiana, 1905-1907. Influència de la pintura pompeiana, entre un sector del públic acostumat a contemplar exposicions de Picasso que presenten l’obra de l’artista inspirada en la d’altres mestres sense raons que vagin més enllà de la recerca de models estètics, ha sorgit la pregunta següent: “vol dir que Picasso pensava tant?”.

El Govern d’Andorra ha estat la primera institució, al marge dels suports acadèmics de la Universitat de Barcelona i de la Picasso Administration, a defensar i difondre obertament la recerca sobre la influència de l’art romànic i de les antigues tradicions de les muntanyes pirinenques en el treball de Picasso. És un mèrit que cal reconèixer al Govern d’Andorra i que jo, com a historiadora de l’art, li agraeixo. L’aposta ferma del Govern andorrà per vincular Picasso i art romànic a través de la publicació que teniu a les mans és un dels pocs casos en què s’inverteix el circuit de difusió de les novetats en l’àmbit cultural, normalment limitat a les grans ciutats. Picasso. De “Pageses d’Andorra” a “Demoiselles d’Avignon”: un viatge romànic sorgeix de les muntanyes pirinenques, d’Andorra, i des d’aquí es desplaçarà als nuclis urbans.