No ens prendran la veu. NouAire 2020. Edició limitada, numerada i signada per les artistes. En caixa

No ens prendran la veu

Autores: Marta Ballvé, Anet Duncan, Laura Iniesta, Núria Rossell

Edició limitada de 998, numerada (366) i signada per les artistes

Edicions Un NouAire

1ª edició

2020

30,5 x 22 cm.

En caixa

Com nou!

En el llibre d’artista No ens prendran la veu, les obres de les artistes Marta Ballvé, Laura Iniesta, Anet Duncan i Núria Rossell acompanyen els textos de vint-i-quatre dones valentes i compromeses. Un llibre fet des de l’activisme i amb mirada de dona.

El fil conductor del llibre és un glossari de paraules que conviden a la reflexió. A partir de conceptes com ara empoderament, ecofeminisme, llibertat, terra, frontera, independència, solidaritat, sororitat, justícia, sostenibilitat, educació, compromís, migració, identitat… vint-i-quatre dones, entre les quals escriptores, periodistes, actrius, poetes, científiques, advocades, cuineres, models…, parlen des de l’activisme i el compromís amb la defensa dels drets i llibertats de les dones, dels pobles i de totes les minories silenciades.

Les obres de les artistes plàstiques Marta Ballvé, Laura Iniesta, Anet Duncan i Núria Rossell estableixen un diàleg amb els textos i es converteixen també en una eina de compromís social.

Se n’ha fet una edició limitada de 998 exemplars numerats i signats a mà per les artistes. El llibre s’entrega dins d’un estoig negre.

L’obra ha estat coordinada per l’artista Núria Rossell, amb un desig de visibilitzar les dones, desmuntar els estereotips de gènere, denunciar les injustícies socials i climàtiques i reivindicar la igualtat d’oportunitats, la diversitat i la pluralitat.

Com vestits fets a mida, les paraules s’embolcallen amb els significats inherents de cada persona. Cadascú les dota del seu propi sentit, coincidint amb d’altres o no, fent-ho amb llibertat o des de l’opressió conscient o inconscient de la societat. Perquè és aquesta última, la societat, la que disposa quin ha de ser el seu significat més adequat. És així com dota de sentit paraules com “dona” o “home”, convertint d’aquesta manera el gènere en una construcció sociocultural. Només cal pensar en el món androcèntric en què vivim, per deduir que aquesta mentalitat ens marca com han de ser les dones i les obliga a ser ratificades constantment, posant-les en una situació d’asimetria respecte als homes, les seves idees i els seus pensaments. És hora de fer una profunda reflexió, d’aturar-se davant de mots sovint malmesos per la societat, de reaccionar a les injustícies i desigualtats, de donar llibertat per transcendir el gènere.