Origen de la Sagrada Família. Josep Manyanet l’inspirador. Josep M. Blanquet, SF. 2014. Ilustrado

L’origen de la Sagrada Família. Josep Manyanet , l’inspirador

Autor: Josep M. Blanquet, S.F.

Edita Claret

2014

1ª edició

24 cm.

272 pàg.

Papel de excelente calidad

Fotografías a color

Como nuevo

Fins ara era coneguda la relació entre Josep M. Bocabella i el pare José María Rodríguez, o la de Gaudí amb sant Enric d’Ossó i els bisbes Joan Baptista Grau, Pere Joan Campins i Josep Torras i Bages.Josep M. Blanquet demostra en aquest llibre, amb paraules i molts objectes que es van intercanviar entre ells, que en els inicis i durant la vida dels senyors Bocabella-Puig, membres de la Junta Constructora del Temple i Dalmases-Bocabella, els seus fills, sant Josep Manyanet va tenir una forta incidència i relació amb ells. Josep Manyanet els manifestà el propòsit d’aixecar un temple, que volia que fos com un gran púlpit per proclamar els exemples de vida domèstica de Jesús, Maria i Josep a les famílies, i, per tant, que el futur temple fos dedicat a la Sagrada Família i no solament a sant Josep, patró de l’Associació Josefina. Tots ells, amb el P. José M.ª Rodríguez i Gaudí després, van aprovar i secundar la proposta.A partir del mes de novembre de 1883, va començar la relació del pare Manyanet amb l’arquitecte Antoni Gaudí. Una relació sobre tot espiritual que sobrepassà la mort del sacerdot fundador. Gaudí es considerava un treballador per la Sagrada Família igual que el pare Manyanet i els seus fills. Deia que el temple era “la seva casa, la que el pare Manyanet havia inspirat, animat i santificat”. Li tenia gran estima i consideració i era per a ell “amic, confident i exemple de vida cristiana”.Gaudí va suggerir al pare Manyanet la fundació del col•legi Sant Pere Apòstol de Reus i va promoure ajudes per al col•legi de Sant Andreu de Palomar després dels estralls de la Setmana Tràgica.Al llarg dels sis capítols del llibre, hi resulten altres persones implicades en aquesta trama humana i espiritual que va fer possible el temple expiatori de la Sagrada Família, com el bisbe Josep Caixal i Estradé, el pare José María Rodríguez Bori, el bisbe Jaume Català i Albosa, el canonge Antoni Estalella i Sivillà, després bisbe de Terol, mossèn Cinto Verdaguer, etc.Per tot això, l’aportació que el llibre fa a la història del temple és substancial i haurà d’ajudar a replantejar-ne els orígens.